Riudebitlles  Penedès

           INICI

    SERVEIS      EMPRESES        TREBALL            FORMACIÓ          NOTÍCIES             TURISME           CULTURA   

         ESPORTS    

 

 

 

La Fusteria Freixas

Cesk Freixas,  21.07.2009.


Un dels records més bonics que guardo és el d'una olor determinada. Una olor que té color i espai. Un record atemporal. Com els millors records.

El nostre cognom, Freixas, ve de Capellades, una vila enclavada damunt d'un abric prehistòric, a la comarca de l'Anoia. Ja des d'aquell indret, i des de l'any 1.860, que cinc generacions han consolidat un ofici carregat de paciència i art. Avui, el pare i l'oncle són els qui li donen continuïtat.

Des que tinc memòria, a sota de la casa de Riudebitlles s'hi ha treballat la fusta, aquella matèria inerta de la que creia que després en sortia el pa. Potser una mossegada en algun tronc em deuria avisar que la fusta servia per a altres coses: per les portes, taules i finestres, per arreglar cadires, tamborets i calaixos, per fer baranes, marcs i bastiments. Després, algun petit lladre sospitós, robaria vilment els trossets que sobraven per convertir-los en parts d'una gran nau espacial. Mai em vaig poder enlairar. Després vaig descobrir que la fusta flotava damunt l'aigua. I intentant rescatar algun vaixell, vaig acabar dins del llac.

A casa, tots els germans hem jugat amb la fusta. Ens ha servit per entendre que no calen grans focs d'artifici per estar entretinguts. Hem omplert el taller de pols quan hi hem jugat a futbol. I la multa més gran era castigar-nos a no tornar-hi a baixar. Així vam aprendre l'ofici, d'estiu a estiu: entre cops de martell al dit i claus ben mal clavats. Potser són les primeres recompenses, la consciència del què vol dir treballar.

Quan torno al poble i entro pel taller, sempre hi ha un moment de retrobament amb el passat. La olor característica dels taulons, els encenalls i els llistons em transporta a uns quants anys enrere, quan observava el pare i l'oncle des de les escales, i ells, amb un ribot cadascú, rebaixaven la fusta, foradaven la fusta, donaven forma a la fusta.

Res estimo tant com els de casa. Els records, la unitat, i trobar aquests moments per tornar a baixar al taller. Respirar la fusta, tocar la fusta, treballar la fusta.

Feu-hi un cop d'ull:

Lloc web del Taller de Fusteria Freixas:

www.riudebitlles.com/freixas.htm
 

_____________________________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________________________________

 

Cesk Freixas

 http://www.ceskfreixas.cat       http://www.myspace.com/ceskfreixas        http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas

 

 

 

 

www.riudebitlles.com  ©  Drets protegits. 2009